Visites guiades a la Torre de la Carrova

Un any més i amb motiu de la celebració del Dijous Jarder, aquest dijous 23 de febrer, l'Ajuntament d'Amposta i el Museu de les Terres de l'Ebre han organitzat visites guiades gratuïtes a la torre de la Carrova.

Les visites, que estaran guiades per monitors dels Serveis Educatius i Turístics del Museu, estan adreçades a tot tipus de públic, tindran una durada aproximada d'una hora i es faran en dos torns: el primer a les 15.30 h i el segon una hora després, a les 16.30 h. Per participar en les visites només cal acudir a la torre moments abans de l'inici de qualsevol dels torns.

La Torre de la Carrova està declarada Monument Històric-Artístic d'Interés Local

La Torre de la Carrova va ser declarada Monument Històric-Artístic d'Interés Local l'any 1977 i és propietat de l'Ajuntament d'Amposta. Als anys 90 va ser restaurada i des de llavors està gestionada pel Museu de les Terres de l'Ebre i forma part de la xarxa d'equipaments patrimonials associada al museu. De planta rectangular (11,8 x 15 cm) i una alçada de 19 metres, la torre presenta planta baixa, dos pisos i terrassa i està contruïda directament damunt la roca. A l'interior conserva els tres nivells inicials i es comuniquen mitjançant una escala.

Originàriament l'accés a la torre era per la primera planta on encara avui dia es conserva, a mode de finestra, la porta original. L'accés es feia per unes escales de fusta exteriors. La planta baixa era cega però al segle XVII s'hi va obrir una porta. Aquesta planta baixa feia les funcions de magatzem i cisterna, les aigües de pluja que recollia la teulada eren dirigides per canals dintre el mur a la part baixa. L'espai era dividit per un pis de fusta a la part superior del qual es guardaven els queviures. L'accés a la primera planta es feia per mitja d'una trapa i una escala de gat. El primer pis estava habilitat com a zona per a les activitats domèstiques: era on hi havia la cuina, amb una gran llar de campana, i on en els darrers segles hi va haver un forn de pa i una comuna. La segona planta era la planta noble de l'edifici i zona de descans i recolliment, hi havia els dormitoris i un altar. El seu ús era restringit als propietaris. A la terrassa les estructures defensives en pedra (merlets i barbacanes) eren reforçades en temps de guerra amb estructures volades en fusta.