La tomata d’hivern, la millor per a rostir o per a sucar el pa.
La recepta que us expliquem a continuació és molt senzilla i a la vegada excepcional, però per encertar-la cal utilitzar tomates de la varietat "de penjar o del pom". Es cullen des de principis d'agost fins a finals d'octubre i la principal característica d'aquesta varietat és la llarga conservació. Per a que duren tot l'hivern, s'han de cullir quan comencen a agafar color, en ramets de 3 o 4 tomates. Amb fil de cànem es van lligant els ramets fins a fer un "rastre" que s'ha de penjar del sostre d'una caseta, sotan o magatzem, que haurà de ser fresca i ventilada.
Abans, quan al mercat no es podia trobar productes fora de temporada, a quasi totes les cases de pagès de la comarca es podien veure els rastres de tomates penjades. Són ideals per a rostir i també per sucar el pa. A l'hivern podem comprar tomates que ens arriben de llocs càlids, però normalment al sucar el pa deixen un suc verdós. En canvi, amb les "de penjar", ens quedaran unes llesques boníssimes. Si en volem comprar, en trobarem a algunes parades del mercat. El seu preu, comparat amb altres varietas, és car, però val la pena probar-les.
Ingredients:
- Tomates de penjar
- Sal
- Oli d'oliva
Elaboració:
Rostir les tomates en una graella. Donar-los la volta per a que es facin dels dos costats.
Pelar-les amb compte de no cremar-nos. Aixafar les tomates amb una forquilla i retirar els cors i punxons.
Salar al gust de cadascú i afegir l'oli d'oliva per damunt. Amb l'oli s'ha de ser molt generós.
Servir quan encara sigui calent, ja que la tomata rostida quan es refreda, perd la gràcia.
Acompanyar amb unes bones llesques de pa, llonganissa rostida, butifarres, sardina de casco, cansalada, ous ferrats o el que ens vingue de gust.
