Teresa Mulet presenta a Lo Pati “Camp de control”, una reflexió sobre la fragilitat dels espais i l'origen de la violència

Control o descontrol? Serenitat o fragilitat? Teresa Mulet (Caracas, 1970) porta anys explorant les xifres esfereïdores que enumeren els morts per violència al seu país, Veneçuela, des de l'arribada del xavisme. Aquesta ha estat la seua obsessió: representar aquestes xifres d'una manera visual per ajudar a crear consciència sobre la magnitud de la tragèdia, però defugint el pensament binari del si no estàs amb mi, estàs contra mi i apostant pel pensament crític com únic camí vàlid per construir un món millor. La situació política i social de Veneçuela l'ha empès a fer el camí invers que l'any 1948 va fer el seu pare, qui amb quinze anys va emigrar amb els seus pares i germà a Veneçuela fugint de les penúries de la postguerra a Amposta i Sant Carles de la Ràpita, on vivien. Ara Veneçuela viu una situació de carestia i inseguretat que han portat a milers de compatriotes a fugir en busca d'un futur millor i això fa que Mulet es pregunti sobre la fragilitat dels espais. “Què fa que un territori pròsper on tot semblava anar bé, de cop es transformi en un infern del que tothom intenta fugir? La natura no és, som les persones”, afirma.

Aquest és un dels temes centrals l'exposició Camp de control, produïda per Lo Pati- Centre d'Art Terres de l'Ebre i comissariada per Aida Boix, directora de Lo Pati; i el crític d'art cubà Félix Suazo. Es tracta de la gran exposició de final d'any de Lo Pati i en ella Mulet ha bastit a l'espai central de l'equipament sis grans quadres fets amb làmines de plàstic superposades de 5 per 4 metres cadascuna. Cada quadre emula un camp d'arròs i s'hi pot transitar per baix, pels costats i interactuar agitant-los. “Les aigües estan aparentment tranquil·les fins que algú les mou. Som nosaltres els que les controlem o les descontrolem”, argumenta l'artista. De fet, la idea va sorgir després d'haver vist cadenats a les boques de reg de les sèquies del Delta, un mecanisme per controlar el reg als arrossars. “Un control per tothom acceptat”, reflexiona Mulet, tot precisant que tot plegat li va fer pensar sobre aquests mecanismes de control, sobre l'existència de les fronteres i també sobre la fragilitat del Delta. “Es tracta d'una zona d'una gran bellesa on aparentment tot està tranquil però també és un espai molt fràgil, amenaçat pel canvi climàtic i la manca d'arribada de sediments”, argumenta. De fet, cada quadre incorpora com a contrapès quatre bosses plenes de sediments del Delta que ajuden a mantenir en equilibri la peça. L'artista també juga amb la paraula camp i el seu ampli significat (camp de control, camp temàtic, camp de concentració...) paraules que apareixen projectades de manera aleatòria als quadres com una reflexió superposada. “Els camps són els que fan que hi hagi fronteres, terrenys controlats per l'home, sense camps tot seria natura”, argumenta l'artista.

Es tracta d'una peça produïda a la residència d'artistes que Lo Pati té a Balada i creada expressament per aquesta exposició que també inclourà altres peces anteriors de l'artista sobre les morts per violència a Veneçuela:

• Ejercicio volumen, del 2017, una gran gràfica feta amb fulls de prova d'impremta. Cada full representa un mort per homicidi a Veneçuela entre el 1999 i el 2018. Hi ha més de dos tones de paper.
• Ejercicio contable, (1999-2016). Encàrrec que va fer al seu pare Lorenzo Mulet, comptador. Va sumar un a un els morts per violència a Veneçuela. Cada so és una vida menys. L'obra està representada per metres i metres de rodets de paper.
• Ejercicio In-Forme, (1999-2016), del 2017. Seqüència numèrica digitada una a una de totes les morts violentes a Veneçuela del 1999 al 2016: dos-cents vuitanta-tres mil tres-cents setanta-sis.
• Afabeto Doble-Desdoble (2013), un sistema topogràfic que combina les 27 lletres de l'alfabet llatí generant un nou alfabet de 729 lletres a la recerca d'altres significats.
• Cada-ver-es/cada-vez-más (2011). Segell amb la silueta d'un cadàver estampat en diversos papers per transmetre la progressió de crims.
• Espantapájaros (2019). Una nova obra produïda també a Balada, un exercici sonor que parla de l'estranger, de l'altre, de l'invasor, de l'enemic, l'immigrant...

L'exposició s'inaugurarà aquest dissabte, 9 de novembre a les 19:00 hores i es podrà visitar fins al 18 de gener.

Per: Redacció

Foto: Cedida