Primera exposició sobre la Col·lectivitat General d'Amposta, 80 anys després

L’exposició s’inaugura aquest divendres 15 de setembre a les 19.30 h

1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d'Amposta és el títol de l'exposició que s'inaugura aquest divendres 15 de setembre a les 19:30h al Museu de les Terres de l'Ebre. Es tracta del primer projecte de l'Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) a les Terres de l'Ebre, desenvolupat gràcies al finançament de l'Ajuntament d'Amposta i amb el suport del Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre mitjançant un dels ajuts a la recerca etnològica concedits l'any 2016.

L'estiu del 1936, a més d'un cop d'estat i l'inici de la Guerra Civil, Catalunya va viure una revolució social única a Europa. El sistema productiu canvià radicalment i les col·lectivitats obreres −industrials o agràries− van aconseguir, durant un temps breu, arraconar el capitalisme.

A la comarca del Montsià i el Delta el triomf del col·lectivisme va ser rotund i la gran transformació de la vida a Amposta, aleshores capital anarquista de les Terres de l'Ebre, fou un capítol especialment significatiu, tan lloat entre 1937 i 1938, com oblidat a partir de 1939.

El procés de col·lectivització de la capital del Montsià va començar el juliol de 1936 amb la creació del comitè, es desenvolupà a través del consell municipal dirigit per la CNT i la UGT i culminà a principis del 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General d'Amposta amb els anarquistes en solitari.

La Col·lectivitat General d'Amposta estava formada per prop de 1.200 persones, procedents d'unes 700 famílies diferents, el 10% de la població. Va ser la més nombrosa de totes les Terres de l'Ebre i proporcionalment la més rellevant de Catalunya. Es regia per un comitè de control i estava organitzada en seccions: pagesos (la més important), paletes, indústria arrossera, indústria pesquera, intercanvi, pintors, panaders, fusta, ramaders, economia, abastament, i altres de més secundàries.

Va arribar a instaurar un sou familiar com a retribució, i si un home estava al front, el cobrava la dona. També tenia treballadors que no eren col·lectivistes. La vivenda, la farmàcia i el metge eren gratuïts. Si la casa era de propietat, la col·lectivitat pagava la contribució i les despeses. L'escolarització era obligatòria i mixta.

Entre les realitzacions més destacades pel que fa als mitjans de producció, cal assenyalar: la granja “Roja i Negra” amb una dotzena d'incubadores elèctriques i 8.000 exemplars de diferents races d'aviram, una vaqueria amb una setantena d'animals i una producció d'uns 400 litres de llet al dia, una cooperativa de consum instal·lada a l'església, convertida en magatzem, i una fàbrica de mosaic i forn de guix, dos forns de pa, etc.

Una troballa al fons Pérez de Rozas de l'AFB, punt de partida de l'exposició

Durant el procés de recerca per a l'exposició Pérez de Rozas. Crònica Gràfica de Barcelona 1931-1954 comissariada per Andrés Antebi, Teresa Ferré i Pablo González es van trobar diferents sèries de reportatges sobre col·lectivitats agràries i industrials realitzades arreu de Catalunya durant els anys de la guerra. Des de Sort a Amposta, la nissaga Pérez de Rozas havia retratat un dels fenòmens més singulars de la revolució social del 1936.

Les 25 fotografies de la Col·lectivitat General d'Amposta són el punt de partida del projecte 1937. Quan la ribera no tenia amo, unes imatges que s'han positivat per primer cop per a l'ocasió just quan fa 80 anys que van ser realitzades, ja que els autors les van classificar com “Colectivitat General d'Amposta. 22 de setembre de 1937”. Gràcies a la col·laboració de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), la mostra sobre la col·lectivitat ampostina també inclou un apartat dedicat al treball dels Pérez de Rozas durant la guerra.

A més de la sèrie fotogràfica, l'exposició també inclou documentació fins ara inèdita sobre el procés d'incautacions, mapes topogràfics de la ribera i la garriga i cartells d'època. Entre els materials triats té una presència rellevant la premsa. Així, es poden veure números de la publicació El Explotado (1932) al voltant de la qual s'articulava el discurs anarquista ampostí i diferents peces sobre la col·lectivitat publicades durant la guerra a Solidaridad Obrera, ¡¡Campo!! o Mujeres Libres. Mereix una menció a banda a la sèrie de tres reportatges que la revista gràfica Umbral dedicà a la col·lectivitat escrits per Lucía Sanchez Saornil i amb fotografies del valencià “Finezas”.

Gràfica Obrera i Anarquista (1870- 1979): la reivindicació d'un llegat oblidat

Aquest mes de juliol es presentava públicament Gràfica obrera i anarquista (1870-1979), un projecte de recerca interdisciplinari −auspiciat per La Virreina Centre de la Imatge de l'ICUB− que pretén fer pública la riquesa de la producció visual i iconogràfica de l'anarquisme durant el segle xx. Així, l'exposició 1937.Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d'Amposta significa també la primera materialització d'aquest vast programa d'activitats previst per als propers dos anys, en el qual el fenomen de les col·lectivitzacions tindran un espai protagonista.

Gràfica Obrera i Anarquista (1870 -1979) té com a objectiu donar a conèixer l'impressionant llegat gràfic del moviment llibertari, del qual fins ara no s'ha dut a terme una recerca exhaustiva i de conjunt que el reivindiqui. La història gràfica de l'anarquisme és una assignatura pendent, i l'escàs coneixement que tenim sobre la seva inabastable producció editorial –centenars i centenars de publicacions al llarg de dècades– i sobre els dibuixants, cartellistes, portadistes, fotògrafs o cineastes constitueix un exemple més de les moltes zones d'oblit amb què s'ha anat construint, al llarg del temps, la memòria oficial barcelonina.

L'Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ)

L'Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) és un col·lectiu independent i transdisciplinari coordinat per l'antropòleg Andrés Antebi i l'historiador Pablo González que treballa des de l'any 1999 en projectes de recerca històrica i etnogràfica a la ciutat de Barcelona. El seu objectiu principal és combinar les eines pròpies de la recerca social amb la potència evocadora de les arts gràfiques i visuals. En els darrers temps, els seus treballs exploren temes tan diversos com les lluites socials, la història del reporterisme gràfic, les petjades colonials a Barcelona o la construcció col·laborativa de la memòria històrica dels barris des dels fons fotogràfics populars.

El procés de recerca i documentació de l'exposició 1937. Quan la ribera no tenia amo ha estat realitzat per Andrés Antebi (antropòleg), Pablo González Morandi (historiador) i Teresa Ferré (periodista). Ferré és qui signa també el comissariat de la mostra.

Anteriorment han comissariat l'exposició Pérez de Rozas. Crònica Gràfica de Barcelona 1931-1954 que es va veure el curs 2015-16 a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i han publicat Repòrters Gràfics. Barcelona 1900-1939 (Ajuntament de Barcelona, 2015), projecte que compta amb la pàgina web reportersgrafics.net