L’exposició, que es va inaugurarar aquest passat dissabte, reflexiona sobre la fertilitat i l’origen de la vida
30/10/2017
L'exposició es podrà visitar fins al 10 de gener de 2018
La fertilitat, la fecunditat i l'origen de la vida han estat sempre molt presents en l'obra de Mari Chordà (Amposta, 1942), artista, poeta i activista feminista que va ser pionera en l'expressió visual de la sexualitat femenina lliure. Ara aquesta obsessió per la vida es posa de manifest d'una manera global en una exposició de gran format, Llots i Torbes inaugurada a Lo Pati-Centre d'Art Terres de l'Ebre aquest dissabte, 28 d'octubre.
L'exposició inclou obra nova creada per l'artista especialment per a l'ocasió com un gran úter de vímet, construït pels artistes Mònica Guilera i Tim Johnson, on s'hi pot penetrar físicament i quedar-s'hi el temps que es vulgui. A dintre s'ha instal·lat una pantalla on es projecta la imatge d'una dona nua nedant baix les aigües cristal·lines d'algun mar. El so submarí de l'aigua vol evocar el so del líquid amniòtic i és com un retorn a l'úter matern. També hi ha una peça sonora en la qual es pot escoltar la veu de Chordà recitant poemes, alguns del poemari encara no publicat “No com un so.” Paral·lelament s'ha fet una selecció de quadres de diferents èpoques però tots relacionats amb la sexualitat femenina i la fertilitat.
Especialment interessant és la connexió d'aquesta exposició amb la biòloga nord-americana Lynn Margulis (1938-2011) coneguda pels seus estudis sobre l'univers dels organismes unicel·lulars per explicar l'evolució de la vida al planeta. Margulis va descobrir al delta de l'Ebre a finals dels anys vuitanta un bacteri en forma de tirabuixó, l'espiroqueta, que li va permetre avançar en els seus estudis. I Chordà es va adonar que molts dels seus quadres estaven plens de formes semblants a l'espiroqueta. “Sense adonar-me'n, d'una manera intuïtiva jo he pintat sempre espiroquetes”, argumenta Chordà que amb aquesta exposició també vol retre “donatge” a Margulis, una dona que tant pels seus descobriments científics com per la manera de viure la vida i trencar amb les convencions socials li ha servit de model. “Jo no seria on sóc sense aquests models”, assenyala.
Així molts dels quadres seleccionats estan plens de formes allargades, filaments que poden semblar els cilis d'una cèl·lula, un univers que evoca la vida microscòpica dels llots, o de formes vaginals i uterines presents als seus Autoretrats embarassada. L'exposició li ha servit per reflexionar sobre la seua pròpia obra, relacionar obres realitzades en diferents èpoques i reafirmar la seua connexió personal i artística amb el delta de l'Ebre, on precisament es va descobrir l'espiroqueta catalana.
Llots i Torbes és la gran exposició de l'any a Lo Pati i es podrà visitar fins al 10 de gener. Coincidirà l'últim cap de setmana amb el cicle de cinema i violència de gènere Femme in Arts que enguany canvia de format i de nom i que se celebrarà del 24 al 26 de novembre. “És una de les exposicions més importants que s'han fet a Lo Pati des de la seua posada en marxa i creiem que Mari Chordà es mereixia un reconeixement així a casa seua després que fins i tot la Tate Modern de Londres o el Museu Reina Sofia s'hagin interessat per la seua obra”, apunta Aida Boix, directora del centre d'art Lo Pati.
Pionera en l'expressió visual de la sexualitat femenina
Mari Chordà és un artista amb una important trajectòria, als anys seixanta va ser pionera en l'expressió visual de la sexualitat femenina lliure fins al punt que la Tate Modern de Londres va escollir el 2015 dos quadres seus La gran vagina (1966) i Coitus pop (1968) per a la mostra col·lectiva The World goes pop. També recentment el Museu Reina Sofia de Madrid s'ha interessat per la seua obra i està en tràmit d'adquirir peces seues. Al marge de l'obra pictòrica també té diversos llibres de poemes publicats, el primer ... i moltes altres coses del 1975, a més Locomotora infidel pel passat, Umbilicals, o Quadern del cos i l'aigua que va editar laSal, edicions de les dones, l'empresa cultural femenina que va co-fundar el 1978 a Barcelona juntament amb d'altres dones.
Activista feminista, Chordà es molt coneguda a Amposta perquè els seus pares regentaven un dels comerços més emblemàtics de la ciutat i per haver fundat Llar, un bar musical que ha estat un referent cultural al territori. L'última vegada que Mari Chordà va exposar a Amposta va ser l'any 2000 amb una exposició retrospectiva Passar i traspassar a la Biblioteca comarcal Sebastià Juan Arbó, a cura de Marisa Díez de la Fuente. Per a l'exposició que dissabte es va inaugurar a Lo Pati ha comptat amb el suport de la seua assistent, Joana Cera.
Amposta.info, el digital de la ciutat d´Amposta des de 1998 (Terres de l´Ebre)
correu electrònic
Informació i avís legal