EbreActiu, revista d´oci actiu

El llagostí cafè, una nova espècie invasora, es pesca al delta de l'Ebre des de fa mesos

Fa mesos que els pescadors ebrencs capturen aquesta espècie de llagostí, que va arribar a la Mediterrània per Turquia fa quinze anys, procedent de Mèxic i els EUA

etiquetes   noticies, comarca, delta ebre

25/1/2024

El llagostí cafè, una nova espècie invasora, es pesca al delta de l’Ebre des de fa mesos | Amposta.info D'esquerra a dreta, exemplar de llagostí cafè i gamba blanca


Una nova espècie invasora ha aparegut al delta de l'Ebre. Es tracta del llagostí cafè (Penaeus aztecus), que va arribar a la Mediterrània per Turquia fa quinze anys. A zones com el Golf de Tàrent, a Itàlia, ha fet disminuir l'espècie de la gamba autòctona. Tot i que no està clar quina afectació tindrà per al llagostí autòcton (Penaeus kerathurus) al Delta, fa mesos que els pescadors ebrencs en capturen. Que es pugui comercialitzar pot frenar-ne l'expansió, com ha passat amb el cranc blau, una espècie també exòtica tot i que més agressiva. Acció Climàtica ha confirmat que hi ha llagostí cafè a la mar de l'Ebre, sobretot al sud del Delta. Com és difícil de diferenciar, s'ha estat venent-se a llotja amb el llagostí local o la gamba blanca.

El Departament d'Acció Climàtica va encarregar un estudi a l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) per confirmar, com ha fet, la presència d'una nova espècie de llagostí en aigües marines i salobres de les Terres de l'Ebre. El llagostí cafè, o gambó cafè com l'han batejat els pescadors de la zona, s'ha detectat en totes les localitats de la mar de l'Ebre, excepte a Deltebre (Baix Ebre). "La corrent predominant va cap al sud i potser hi ha més nutrients i li sigui més favorable", ha apuntat Patrícia Pardo, professora associada de la Universitat Catòlica de València i professora de l'IEPAAC (d'Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya).

Segons Pardo, les observacions preliminars ubiquen els exemplars juvenils a la llacuna de l'Encanyissada. Caldrà veure si hi ha més zones de cria en altres llacunes o zones propícies estuarianes – on conflueix la desembocadura del riu i el mar –. "Els individus més grans es troben en mar obert", ha assenyalat la biòloga.


Poques captures, poc impacte

De fet, segons l'estudi, a les Terres de l'Ebre, la majoria de llagostí cafè capturat és de mida gran a extragran, amb poques captures de mida mitjana i petita. Les captures varien entre els pocs individus i un màxim d'uns quatre quilos per dia, segons la localitat, el tipus d'art de pesca emprat i l'estacionalitat. Aquest dimecres entraven a la llotja de la Ràpita menys d'una desena d'exemplars entre les captures de les embarcacions.

El pic de captures durant el 2023 es va produir els mesos d'octubre i novembre, després de la veda de setembre. Aquest mes de gener se n'ha pescat uns sis quilos i s'ha venut a un preu mitjà de 16 euros per quilo. El llagostí autòcton s'ha venut a més de vint euros per quilo.

També s'ha observat que l'espècie es pesca normalment en fondàries entre 12 i 25 metres, però es pot arribar a capturar a més fondària, fins a 50 o 70 metres, amb la modalitat d'arrossegament. "S'ha de veure i fer un cicle estacional de seguiment per veure biològicament quan hi ha més abundància", ha defensat Patrícia Pardo.


Expansió controlada

La professora de la Universitat Catòlica de València i de l'IEPAAC ha remarcat que les conclusions de l'estudi del llagostí cafè no fan pensar que el crustaci exòtic tingui un greu impacte en les espècies de la zona, perquè es pesquen quantitats petites i no n'ha desplaçat cap. "De fet, els pescadors estan contents de tenir una altra espècie per poder pescar, i diversificar. No és una espècie com el cranc blau - que destrueix altres espècies i - feia mal fins i tot a les xarxes, sinó que és apreciada", ha apuntat Pardo.

De la mateixa manera, des de la Confraria també asseguren que la presència és "anecdòtica", però demanen que es controli el seu desenvolupament a la zona. "Només el temps ens dirà si en desplaça alguna altra espècie", ha dit Joan Balagué, secretari de la Confraria de Pescadors de la Ràpita. "Òbviament recomanaria fer un seguiment perquè sembla que a l'hemidelta dret, cap a la Ràpita, les Cases d'Alcanar i Vinaròs, la població va augmentant. Al nord s'ha mantingut", ha detallat la biòloga.


Diferència de color i dentadura

La recerca feta per l'ICATMAR a la mar de l'Ebre també conclou que la nova espècie (Penaeus aztecus Ives 1891) no s'havia identificat en la comercialització en llotja i s'ha estat venent conjuntament amb el llagostí local o amb la gamba blanca. "Té el color de la gamba blanca amb la forma del llagostí", ha descrit el secretari de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, Joan Balagué.

Per distingir un llagostí cafè d'un llagostí autòcton del delta de l'Ebre, que tenen una mida similar, cal fixar-se sobretot en la coloració, que és "més pàl·lida i homogènia", "més blanquinosa i sense cap ratlla". Una altra diferència està en el rostre. Té 8-9 dents per sobre i 2 per sota i un exoesquelet més tou que el del llagostí, que té 12 dents per sobre i 1 per sota.

La gamba blanca es diferencia del llagostí cafè perquè és més petita. En canvi, té una coloració similar d'un marró pàl·lid amb una mica de taronja o groc.


El model de pesca del cranc blau

Tot i que cal més informació i dades de la implantació i expansió de l'espècie exòtica del llagostí cafè, la direcció general de Política Marítima i Pesca Sostenible aplica el model de pesca professional del cranc blau per controlar l'espècie. "Està en el llistat d'espècies comercials que es poden vendre a qualsevol llotja espanyola. Quan no apareixien talles grans, es confonia amb la gamba blanca, però ara que ja està identificat, es ven per ell mateix", ha apuntat el secretari dels pescadors rapitencs.

La segregació de les captures d'exemplars de llagostí cafè s'ha aplicat amb "màxima urgència" per comercialitzar-lo independentment, en caixes específiques on es detalli el nom i la codificació corresponent a la nova espècie. Les confraries de pescadors i les llotges de tota Catalunya ja coneixen la mesura.


El llagostí cafè, una nova espècie invasora, es pesca al delta de l’Ebre des de fa mesos | Amposta.info Un gambó damunt de llagostins autòctons a la cinta de la llotja de la Ràpita


Des de la costa est nord-americana

El llagostí cafè procedeix de la costa est de Mèxic i els Estats Units, on es consumeix de manera habitual. Al mar Mediterrani es va detectar per primera vegada al sud de Turquia, l'any 2009. Es creu que s'hauria introduït de "manera no intencionada" amb "larves en aigües de llast". Des de llavors no ha deixat d'expandir-se per tota la Mediterrània.

Com la majoria d'espècies invasores, té una elevada capacitat de proliferació i dispersió i com ha passat al sud d'Itàlia amb la gamba autòctona, competeix pels recursos amb espècies congèneres amb cicles de vida semblants.


Seguiment a Catalunya

Acció Climàtica va començar a investigar la presència de llagostí cafè en aigües catalanes el febrer del 2022, quan investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) el van detectar entre les captures d'un arrossegador de Barcelona. El passat mes d'octubre, la Generalitat Valenciana també el va incloure en la fitxa d'espècies exòtiques aparegudes en diferents ports del País Valencià durant el 2023.


Comercialment rendible i abundant

Segons informació de la Generalitat Valenciana, el llagostí cafè representa un recurs addicional a escala local per a la pesca mediterrània. Per exemple, es pesca en grans quantitats amb xarxes d'arrossegament de fons i tresmalls a Turquia i Itàlia, on es ven a preus elevats per la seva qualitat gastronòmica.

A Itàlia, segons van documentar fotogràficament els pescadors, aquest nou recurs és molt abundant al golf de Taranto i a les zones properes del nord del mar Jònic, amb rendiments diaris de les embarcacions d'arrossegament que arriben de vegades als quaranta o cinquanta quilos d'aquests crustacis per dia.


Més calor, noves espècies

El secretari de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, Joan Balagué, atribueix aquesta expansió de noves espècies al canvi climàtic. Detalla que l'escalfament de les aigües marines al delta de l'Ebre, han fet créixer la pesca d'espècies de latitud sud, com la gamba blanca, que té ara mateix captures molt importants a la llotja rapitenca, i ha fet aparèixer noves captures, com el sorell blau. D'altra banda, espècies d'aigües més fredes com l'escamarlà, pateixen una reducció de les captures.


Per: ACN

Fotos: Anna Ferràs. ACN


EbreActiu, revista d’oci actiu



Amposta.info, el digital de la ciutat d´Amposta des de 1998 (Terres de l´Ebre)

correu electrònic
Informació i avís legal

Amposta.info