Implanten a l’hemidelta esquerra de l’Ebre un sistema de drenatge de l’aigua salada per millorar els conreus

La Comunitat de Regants de l’Esquerra desplega una prova pilot de drenatge d’aigua salada en 60 hectàrees d’arrossars que ha de servir per reduir el consum de reg, ajudar a combatre plagues com el caragol maçana i diversificar els conreus actuals. La salinització és un dels més seriosos problemes als quals s’enfronten els pagesos del delta de l’Ebre, on moltes zones es troben pràcticament al mateix nivell d’un mar que segueix creixent. Amb el desplegament d’una xarxa de canonades de deu quilòmetres s’evacuarà l’aigua salada que es filtra pel subsol cap a un pou i, posteriorment, s’abocarà als desguassos. Això no només ha de millorar el rendiment dels arrossars, sinó també poder introduir nous conreus fins ara inviables.

Un sistema de canonades de drenatge perforades de 8.000 metres de longitud permetran recollir l’aigua salada sense deixar entrar la sorra gràcies a un recobriment geotèxtil. Perpendicularment, un conjunt de col·lectors de 400 mil·límetres de diàmetre i 2.000 metres de longitud permetran conduir aquesta aigua a un pou construït, on una bomba evacuarà aquesta aigua a una velocitat de 90 litres per segon cap al desguàs i, d’aquí, cap al riu.

"El delta de l’Ebre està en un nivell molt pròxim al del mar. A menys d’un metre ja trobes aigua i això fa que sigui salada. Volem treure-la i deixar-la en un nivell de seguretat perquè no afecti el camp i passi el que es veu ara: que la sal arriba dalt de tot", apunta l’enginyer agroambiental de la Comunitat de Regants, Salva Martí.

Aquesta presència de sal obliga els pagesos a haver de "rentar" constantment els amb el regadiu per evitar que l’efecte de l’aigua marina repercuteixi negativament sobre la sembra i limiti dràsticament el creixement de la planta de l’arròs. Així doncs, evitar aquesta salinització, asseguren els regants, permetria trobar solució a molts dels problemes que ha de fer front l’activitat agrícola a l’espai natural.

Rentar menys el terreny

"Si la sal no puja al terreny no necessitem aigua per sembrar. Podem sembrar en sec per poder lluitar contra el caragol maçana per assegurar. Es pot aplicar aigua salada -als camps- en contra del caragol perquè mori: ara no es pot fer perquè ja és molt salat -el terreny- A banda de la necessitat d’aigua que requerirà rentar menys cops el terreny", argumenta Martí.

Aquesta necessitat s’ha posat particularment de manifest enguany. L’escassetat d’aigua a la conca de l’Ebre va portar a limitar a la meitat la dotació de regadiu per al Delta. Això ha condicionat aquesta lluita i afectat negativament el resultat de la campanya, amb pèrdues que s’han situat al voltant del 20%.

"La salinitat sempre ha estat la batalla de sempre al delta de l’Ebre. Però també és veritat que la sequera d’enguany ens ha portat a entendre que no només amb aigua la podem combatre, sinó que ens hem de dotar tecnologies com sanejament a tot arreu del món", assumeix el president de la junta de govern de la Comunitat, Javier Casanova.

El dirigent dels regants entén que l’èxit en l’aplicació d’aquest sistema de drenatge pot resultar vital per afrontar algun dels grans reptes de futur del sector primari al Delta: la "manca d’aigua, la sobreexplotació del riu Ebre, les pujades del nivell del mar" o la lluita contra la plaga del caragol maçana.

Plantar freses

Però la introducció del sanejament introdueix un element nou: la possibilitat de diversificar conreus gràcies a disposar d’un terreny amb millors condicions. Tot i les dificultats que li suposa aquesta elevada salinitat, l’arròs s’ha convertit en l’única opció viable de cultiu a la zona. "Podem posar un altre conreu perquè la terra tindrà una salinitat òptima: pots plantar freses, si vols", sosté Martí. De fet, una versió anterior d’aquesta tecnologia ja es va començar a assajar fa 30 anys en diverses finques de l’hemidelta dret, fet que ha permès poder produir hortalisses o, fins i tot, plantar gespa.

El sistema està ideat per aplicar-se en terrenys sorrencs. Segons els càlculs de Casanova, aquest drenatges es podria estendre a unes 3.000 hectàrees de l’hemidelta esquerra i unes 8.000 hectàrees d’arrossars a tot el Delta. La idea és que pugui funcionar, principalment, a l’hivern, a l’inici de la campanya per evitar que la sal arribi a la superfície i el terreny estigui sanejat i en condicions òptimes per a la sembra. Martí apunta que també podria drenar aigua salada a l’estiu per rentar els quadres d’arròs. En el cas de canvi de conreu, es podria fer funcionar tot l’any per rentar.

La Comunitat de Regants de l’Esquerra destina al projecte 130.000 euros d’una subvenció per sanejament dins del Pla de gestió de l’aigua dolça del delta de l’Ebre (PIGADE) i el seu cost final podria situar-se entre els 150.000 i els 200.000 euros. La diferència, que inclou el manteniment del sistema, l’aportaran al llarg de deu anys els divuit propietaris de les parcel·les on es desenvolupa la prova pilot.

Per: ACN

Foto: ACN