Es presenta a Amposta El cant de les plantes. De música, bones herbes i cistelleria

Els alumnes del Taller de Cant Popular del Museu de la Pauma van interpretar alguns dels cants del llibre

La Sala d'Adults de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó va acollir ahir dijous la presentació del llibre «El cant de les plantes. De música, bones herbes i cistelleria». La publicació, a partir d'una idea del botànic Salvador Cardero, és una selecció de cants dedicats a 88 espècies de plantes que campen pel nostre país, així com cinc cants d'era o cants de treball al·legòrics a les tradicions i oficis del Mas de Barberans, com és el cas de la cistelleria. Escrits en versos heptasil·làbics adaptables a diversos gèneres de cançó popular, han estat elaborats pel Taller de Cant Popular del Museu de la Pauma a Mas de Barberans. La coordinació ha anat a càrrec del músic Arturo Gaya, de l'especialista en botànica Salvador Cardero i del filòleg Joan Maria Romaní.

El nombrós públic que va acudir a la presentació va poder gaudir d'alguns dels cants que hi apareixen al llibre interpretats pels mateixos autors a ritme de jota i cants de treball.

Al llibre, cada planta apareix identificada amb una fotografia en color, el seu nom popular, el nom científic i una selecció de cobles inspirades en les seues propietats màgiques o remeieres, que en diversos casos reflecteixen també el treball de cistelleria. S'hi inclou un codi QR per poder escoltar com sonen alguns d'aquests versos.

El Taller de Cant Popular del Museu de la Pauma a Mas de Barberans

Va ser creat l'any 2011 per recuperar la tradició dels versos cantats a la Festa de Sant Antoni de Mas de Barberans. Des d'aleshores, el taller ha potenciat la relació entre la cançó popular, la cultura rural i el territori. Les sessions, sempre obertes a tothom, han reunit desenes de persones amants de la cançó improvisada i de l'entorn paisagístic de Mas de Barberans. Els cants de les plantes compta amb la coordinació del músic Arturo Gaya, de l'especialista en botànica Salvador Cardero i del filòleg Joan Maria Romaní.

Per: Redacció

Foto: Jesús Serrano