Les Comunitats de Regants del Delta reclamen que el llapó sigui declarat com a plaga

Els regants reclament mesures urgents per combatre el llapó. Cedida

La proliferació del llapó s'ha convertit en una de les principals problemàtiques en la gestió de les dues comunitats de regants del Delta de l'Ebre. Cada vegada més, amb l'arribada de la calor i, coincidint amb el punt àlgid de la campanya de l'arròs, aquestes capes d'algues fan la seva aparició al tram final del riu i als canals de reg recobrint el fons i les parets de les conduccions, dificultant la circulació de l'aigua i provocant obstruccions en preses de reg i estacions de bombament.

Les Comunitats de Regants expliquen que els recursos que s'han de destinar a la neteja de la xarxa de reg són cada vegada més grans. En el moment de màxima afectació per la presència de llapó s'han de contractar treballadors de reforç i les pales doblen els torns, amb un considerable increment de la despesa de combustible. Però, ni amb aquest increment de recursos humans i materials n'hi ha prou per guanyar la batalla al llapó, en part també com a conseqüència de la prohibició dels tractaments amb herbicides.

Tot i que fa molt temps que els regants tenen problemes amb el llapó, en els últims anys la situació s'ha agreujat i ara ja és “desbordant”. El llapó ha estat, de fet, un dels principals motius de la reducció dels cabals concessionals als canals principals que ha obligat a les comunitats de regants a aplicar restriccions en el reg en els últims dies, per tal de poder assegurar la disponibilitat d'aigua a tota la zona regable en una fase del cultiu en què els camps d'arròs necessiten estar inundats.

Però a banda dels problemes que provoca al regadiu, el llapó també representa un perill per a la biodiversitat, sent els macròfits l'hàbitat idoni per a les larves de mosca negra, i l'equilibri dels ecosistemes, ja que provoquen problemes d'anòxia a les llacunes i badies del Delta. Tot plegat esta produint greus afectacions sobre l'economia, dificultant l'activitat agrícola i pesquera; obstruint punts de captació d'aigua, tot perjudicant algunes activitats humanes com la navegació fluvial.

Les comunitats de regants reclament que s'hauria de comptar amb un pla amb la participació i compromís de totes les administracions implicades en la gestió fluvial com són la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), etc.