Comencen els treballs del Programa de Resiliència Urbana de l’ONU a les Terres de l’Ebre

Els treballs del Programa de Resiliència Urbana de l’ONU a les Terres de l’Ebre han començat aquest dimecres. En la primera sessió, els agents econòmics, socials i institucionals del territori han iniciat l'elaboració d'un diagnòstic de les febleses i les oportunitats de les quatre comarques ebrenques davant de les transformacions econòmiques, territorials i socials. Així, han començat a identificar els riscos i les oportunitats de la zona. Es tracta d’una prova pilot, que permetrà provar la metodologia, per primer cop, a una escala territorial més extensa, ja que fins ara, només s'aplicava a les ciutats. El programa tindrà una durada de quatre anys i s'emmarca en el memoràndum signat entre ONU-Hàbitat i el Govern.

La Generalitat i ONU-Hàbitat, el programa de Nacions Unides per a la millora dels assentaments urbans, han iniciat aquest dimecres els treballs per desplegar el Programa de Resiliència Urbana a les quatre comarques de les Terres de l'Ebre. El Programa Global de Ciutats Resilients té l'objectiu d'incorporar la resiliència urbana en les polítiques d'urbanització sostenible i està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l'Acord de París contra el Canvi Climàtic i la Nova Agenda Urbana.

Aquest programa de Nacions Unides acompanya les ciutats, i a partir d’ara els territoris, en el camí d'augmentar la seva resiliència diagnosticant l’estat dels sistemes urbans davant els reptes territorials, econòmics i socials, i també identificant accions, així com construint coneixement conjunt amb el territori per a la formulació de polítiques. Al juny, els representants d'ONU-Hàbitat van engegar la primera fase del projecte, que ha consistit amb la recollida d’informació sobre la zona a través dels agents del teixit territorial.

Pel que fa a la segona etapa, ha arrencat aquest dimecres amb la sessió de treball, on s’ha començat a elaborar un diagnòstic de les febleses i les oportunitats ebrenques. En la jornada, s’han fet dos tallers per identificar els riscos i les oportunitats de les quatre comarques. En ella, hi han participat representants de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre, PIMEC a Terres de l'Ebre, la Fundació i2Cat, l'Observatori de l'Ebre, el FabLab d'Amposta, la Fundació Catalunya la Pedrera, Associació l'Aube, la Cambra de Comerç, l'Observatori de l'Ebre, la Universitat Rovira i Virgili, els consells comarcals, l'IDECE, els parcs naturals del Delta de l'Ebre i els Ports o SEO/Birdlife, entre d'altres.

En la darrera fase de la metodologia, els experts de l’ONU ajudaran a redactar les recomanacions de les actuacions prioritàries. Aquestes dibuixaran les línies per gestionar els riscos de les diverses transformacions que afronta el territori, com adaptar-s'hi i planejarà el desenvolupament sostenible de la zona amb la implicació de tots agents, tant des dels diferents nivells de les administracions com de la societat civil.

"Les Terres de l'Ebre és un territori a conservar"

Fins a l’actualitat, el programa de l’ONU s'havia implementat en ciutats i entorns urbans molt diferents d’arreu del món, de diverses grandàries, situacions geogràfiques i contextos climàtics, com Dakar, Maputo, Asunción, Medellín o la mateixa Barcelona. Ara, ONU-Hàbitat i la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Nació Digital i Agenda Urbana, col·laboren per adaptar la metodologia del Programa a territoris i àrees més extenses que les ciutats i que presentin també vulnerabilitat davant el canvi climàtic i altres reptes.

Les Terres de l'Ebre són un entorn "fràgil a preservar i complex", que combina zones de gran valor natural amb àrees urbanitzades, esdevenint un territori idoni per aquesta primera prova pilot en l’àmbit global. Alguns dels reptes que s'analitzaran són l'existència d'aquest entorn natural fràgil on conviu l'economia tradicional conjuntament amb noves oportunitats econòmiques, els reptes demogràfics, molt diferents entre els municipis de l'interior i els de la costa, la identitat específica ebrenca o el repte energètic i l'escenari postnuclear.

Per: ACN

Foto: Cedida